La Seda, Sant Jerònim i València

marinus-van-reymerswaele-st-jerome-2* Part final de les paraules pronunciades a la Festa de Sant Jerònim del Col.legi de l’Art Major de la Seda. Llotja de València.

2 d’octubre de 2016

Però en l’any 2016, quasi de repent, atravessat un silenci d’un parell d’anys, el Col.legi de l’Art Major de la Seda ha
004-dibujo-sedaaparegut davant l’opinió pública espanyola com a protagonista d’una història excepcional, molt rara en Espanya. El mecenatge, un generós patrocinador privat, ha canviat l’història i la trajectòria de l’instituciò. La Fundació Hortènsia Herrero ha fet famosa la Casa dels Taulells de la Fama.

No podeu negar-ho. Sou famosos. Noticies, programes de radio, planes a tot color.  En una València sense televisió pùblica propia, la vostra Casa Col.legial, va conquerir, en el passat mes de juny, la victòria impossible dels telediaris. Una noticia valenciana, una bona noticia valenciana pareixía un impossible a Madrid. Pero de la má de la Fundació, la recuperació del Col.legi de l’Art Major de la Seda va clavar una bandera blanca, un guardó possitiu en l’historial amarg d’una València castigada per la crisis econòmica, l’abandó polític i les més lamentables noticies sobre corrupció.

Els Velluters de Sant Jerònim han fet possible el milacre de recobrar la seu i retornar a València el somriure. Ens han donat un poc d’esperança. Heu contribuit a la recuperació de l’autoestima en moltes persones. Per a molts valencians, la restauraciò de Sant Nicolau i la recuperació  de la vostra casa han segut balsàmiques: pot ser que siga l’única impressió positiva que els ha arribat de l’àmbit públic en dos o tres anys.

Sou famossos i emblemàtics. I els valencians están demostrant-ho, cada día, amb les visites a esta Casa de la Fama restaurada. Però sabeu molt bé que la Fama obliga. Heu firmat un compromis per obrir un Museu nou i per mantindre-lo com a poc 50 anys. S’habeu convertit en sìmbol de la recuperació necessaria del barri de Velluters i de la il.lusió col.lectiva de la declaració de València com a ciutat capital de la Ruta de la Seda. En pocs messos heu passat d’anar de porta en porta demanant ajudes perque la vostra casa s’afonaba, a ser objecte de tota classe de consultes sobre cóm conseguir un patrocini salvador.

De problema, a eixemple de solució. Del pesimisme a projectar esperança sobre  una societat. D’esperar l’ajuda a pilotar el destí de un nou Museu per a una València turísticament potent.

Sabeu perfectament que la responsabilitat adquirida va més allá del Col.legi i te com a espectadora a toda la societat valenciana que confía en la consolidació d’un projecte que irradia esperança. No, no sabeu bé el favor que la Fundació i el Col.legi, que la Seda al fi i al cap, li está fent a València. No sabeu els tabús que s’han trencat ni el bé que supossa donar imatge possitiva damunt del dibuix d’una València depresiva i maltractada.

I es que, una volta més, este col.lectiu, el Col.legi de la Seda, ha demostrat que es el nucli de l’història de València. Al acostarme a la vostra llarga trajectoria, al estudiar i escriure sobre el protagonisme dels Velluters i el Seders al llarg de dos segles, he vist de tot. Llàgrimes y rialles, dies bons i moments ben tristos; riquessa que animaba les festes de la ciutat i misèria que determinaba, per possar no més un eixemple, qu’es derribaren les muralles perque no era possible sostindre sense pá a tres o quatre mil familes de velluters.

El velluters han segut el nucli, l’esquelet de la vida de la ciutat, el cor que decidía moltes voltes; i moltes voltes el cap que  pensaba per tots. Si la vostra influència industrial i econòmica ha disminuit, la vostra presència artística i cultural continúa a través de l’indumentària de les festes valencianes més entranyables. Pero encara es més important que el vostre pes artístic i cultural, en definitiva cívic i moral, s’ha multiplicat en pocs messos al compás de la responsabilitat adquirida.

Doneu un nova imatge de València. Sou part inseparable d’una València culta que vol fer-se respectar. I jo vos demane que d’ara en avant esteu dispossats a treballar, més encara, sense fatiga ni perea, per a que la futura imatge de València siga la d’una ciutat atractiva, la d’una societat moderna, creadora, lliure i respectuosa amb les lleis, pero al mateix temps ben tractada i respectada per l’Estat i estimada per els seus fills. Seda i Ciutat, Col.legi i Societat, están obligats a entendres sempre i a treballar má a má. Es la consigna dels fundadors de la Confraria de Sant Jerònim i la millor intenció dels qui un día alçaren les columnes d’esta Llonja, Patrimoni de l’Humanitat.

Tot aixó es el que hui demanem al Sant del lleó dormit i de la calavera penitencial; al sant que va vestit d’espart pero un día va portar capelo de cardenal. Sant Jerònim: te donem les gràcies pels bens que ens has donat desde la festa de l’any passat, t’agraim les alegries de l’any 2016. Ajuda.mos ara a saber fer un bon ús de la nostra història i tradició, al servici de València i els valencians.

Anuncios

Acerca de fppuche

Periodista y escritor. Director de “Las Provincias” desde 1999 a 2002. Desde 2011, miembro de la comisión de Gobierno del Consell Valencià de Cultura.
Esta entrada fue publicada en de buena tinta y etiquetada , , . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s